Avui la renovació del bloc va dedicada a tots els amants de la guitarra del blues i del rock and roll més acústic. Parlarem del gran meste Eric Clapton, un dels millors guitarristes que hi ha hagut mai. El nord-americà, amb un gran prestigi com a bluser, va començar a entrar en el món del rock de bastant jove, i el seu pas no va ser en và. Clapton va deixar emprempta en el món de la música en general amb peces que recordarem sempre com la mítica Layla.
Aquí en teniu una versió en directe. Disfruteu-la!
Ja que vam parlar del productor musical Rick Rubin, avui parlarem d'una altra banda que també es troba sota la seva experiència de direcció musical. Els Red Hot Chili Peppers. La mítica banda californiana va treure a la venda el seu últim disc Stadium Arcadium el passat any 2006. Fou un treball molt llarg i intens, de vint i vuit cançons.
Actualment la banda, formada per (segons el propi Rubin) els millors músics actius actualment, està en un descans, i tornarà amb nou material l'any 2009.
Avui el vídeo és del primer single d'Stadium Arcadium, Dani California.
Fa uns tres anys, tothom interessat en el tema t'hagués dit que la banda de trash-metal californiana estava en decadència, i hagués posat la mà al foc a que ja no tornaria a treure bons discos ni a ser el que era. La veritat és que l'anterior St. Anger(2003) va decebre molt i els dos anteriors anomenats Load(1996) i Reload(1997) tampoc van estar a l'alçada. De fet, els fans descontents anomenaven a aquests dos àlbums Shit i Reshit.
Tota aquesta mala imatge de Metallica va canviar completament el passat mes de Setembre, quan el conjunt va treure Death Magnetic, un nou projecte que pretén tornar a estils inicials del grup amb sons més clàssics i cançons més llargues. I la cosa ha funcionat! El nou disc, amb el mític productor Rick Rubin al capdavant està assolint unes vendes impressionants, i la majoria de persones que l'escolten (aquí m'incloc jo mateix) semblen exageradament satisfetes.
Una nova llum per als nord-americans que esperem que segueixin.
Perquè s'entengui de què parlo, poso com sempre un vídeo de mostra. En aquest cas la cançó és una de les més importants d'el nou treball, The day that never comes.
Com a primera entrada del bloc, parlarem del gran déu de la música rock. El més important guitarrista de tota la història del món. Això ningú us ho retreurà; en cas contrari, aquell amb qui esteu parlant no hi entén un borrall o bé us està prenent el pèl.
Veiem com a tret característic la seva guitarra per a dretà senzillament agafada al revés (ell era esquerrà), amb la corda més greu a baix i la més aguda a dalt.
Pel que fa a la musica us deixo un vídeo que ho diu tot per si sol.
Avui s'innaugura aquest bloc, Les Sis Cordes, que pretén ser un punt de trobada entre persones que tinguin inquietuds musicals i vulguin estar informades sobre notícies relacionades amb el tema o que vulguin comentar o debatre sobre músics, grups o concerts.
Generalment, els estils de música que es tractaran en aquest bloc seràn els relacionats amb el món del rock i d ela guitarra. Ja sigui per exemple heavy metal, rock and roll clàssic, rock alternatiu, folk acústic, blues, rock psicodèlic o grunge.
Així doncs espero que el bloc us sigui de gran interès i que us animeu a participar en els temes que us cridin l'atenció.
Avui la renovació del bloc va dedicada a tots els amants de la guitarra del blues i del rock and roll més acústic. Parlarem del gran meste Eric Clapton, un dels millors guitarristes que hi ha hagut mai.
